El cep com tot ésser vivent busca alternatives per a la supervivència: quan el nivell de deshidratació és extrem les fulles es giren amagant-se del sol impetuós.

És per tant, part de l’entorn de Viladellops el lligam unit a la vinya on temps passats, abans no existís el poble, diferents famílies cultivaven diferents parcel·les que pertanyien a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Constància queda al poble de Viladellops l’ermita construïda pels templaris on marca amb pedra i vidre la creu de Malta.

Fet romàntic va ser la campana que té l’ermita que fou posada posteriorment i marcada amb el nom de Margarita esposa d’un avantpassat dels actuals propietaris. Els parcers viatjaven des de altres nuclis per treballar la terra. El desplaçament era llarg amb el carro i per tant el temps d’estada a Viladellops era segons el temps que necessitaven per acabar la feina que tocava. A Viladellops la pedra no hi falta! I és la que s’utilitzava per fer els marges entre parcel·les, les terrasses i les barraques de pedra seca.

Les barraques eren les estances per guarir-se del mal temps, on es feia descans, on és guardaven les eines. La seva forma arrodonida tan sostre com parets recorden als iglús. La seva forma no deixa de ser exòtica per la complicació de la construcció comparada amb les de forma quadrada o les on s’aprofiten les grans pedres del terreny.

Curiosament en resta una diferent a les altres amb l’entrada recta i semicircular. Està situada al punt més alt de Viladellops emboltada i amagada pels arbres on la protegeixen, és la de més difícil accés i la més privilegiada per què vigila el mar.

El sostre el cobrien amb terra i plantaven lliris de Sant Josep amb la funció de evitar filtracions d’aigua dins la barraca. Estan orientades de cara sud per evitar el fred del nord.

En la propietat n’hi han un total de 25 conservades amb el pas del temps i de restaurades, però suposem que hi havia un total de 44: una per cada parcel·la.

Hanna Aran Jacobsen
Visites y Enoturisme